Lluitar des de dins

El divendres per la tarda es va trobar a una noia de 19 anys apunyalada brutal i repetidament al terra de casa seva. Aquest succés va ocorre a la localitat de Noia de A Coruña i sorprèn molt per la joventut de la jove. Segons les primeres informacions que es van donar, la noia va ser trobada encara amb vida per un germà seu però aviat va morir a causa de les greus lesions que patia. La jove de 19 anys estava cuidant d’un germà petit seu quan va patir l’agressió i es pensen que el nen ha pogut veure tota l’escena. En qui pensa primer la policia quan es troba una situació així? En la parella de la víctima. Tant la policia com la premsa inconscientment arriben a la mateixa conclusió: violència masclista, i no els culpo perquè la majoria dels casos els hi acaben donant la raó.

En el moment en què llegeixes el titular, la notícia ja et trastoca només en observar la joventut de la víctima que encara tenia tota la vida per davant. Tinc més o menys la mateixa edat que la noia i no m’entra al cap que això em pogués passar a mi o algun amic proper. Però, el fet encara arriba més profundament al públic quan continua llegint i s’adonen de tot el drama familiar. La noia tenia una parella de més de 30 anys i ja havia destacat des de l’inici de la relació per la mania de possessió i la gelosia. Fins i tot el pare va haver de prendre mesures contra això. La Policia ja està buscant a aquest jove que es troba desaparegut per interrogar-lo com a principal sospitós.

Així doncs, tot indica una altra vegada cap a un cas de violència masclista però aquest cop agreujat per la joventut de la noia. Els mitjans, com és normal, ja s’estan fent molt ressò del cas i estant posant-lo en primera línea. Però, és això el millor que es pot fer per lluitar contra el que alguns anomenen una ‘lacra social’? Hi ha estudis que demostren que hi ha més possibilitats que es cometi un crim passional els dies següents a que n’hagi sortit un altre als mitjans de comunicació. Si això és cert, no seria millor intentar a callar alguns d’aquests crims?

No estic proposant no parlar de l’actualitat o fer censura contra el que els mitjans consideren que han de dir. Estic segura que ells pensen que estan fent un bé a la societat lluitant contra aquests casos – i pot ser és així -. Però, sembla que en l’actualitat tinguem més crims masclistes que mai només pel fet del ressò mediàtic que se’n fa d’ells. Fa 20 anys segur que n’hi havia el doble, la diferència és que no se’n parlava. No seria més efectiva la lluita contra la violència masclista si es fes des de dins? Si a la Policia se la deixés treballar per atrapar als culpables quan encara són en vida? Aquest problema que tenim en la nostra societat s’ha d’acabar. D’això ningú en té cap dubte. La qüestió és com. Per mi la millor manera és deixant que la policia atrapi els culpables sense investigacions paral·leles en televisió i, sobretot, també educant.